– Desteixir la memòria amb les seves foscors

per veure també les seves llums –

 

 

Inspirada en la figura de l’obrer filatèlic i a partir dels testimonis dels treballadors de les filatures, UNRAVEL qüestiona la dicotomia entre modernització i deshumanització, entre l’automatisme de les accions i el comportament humà En aquesta peça s’exposa la fragilitat humana desteixint la memòria col·lectiva d’una generació, de la qual en som hereus, com el fil perfectament trenat format per mil fibres de cotó.

Mitjançant el context de filatures, industrialització i en definitiva una part important de la nostra història, es vol contraposar les dues cares del progrés. Una dicotomia present i transversal en moltes societats i cultures diferents. Innegablement, es tracta d’un context amb les seves llums i amb les seves ombres que ens brinda l’oportunitat d’aprendre d’on venim així com d’entendre el que altres societats viuen en el present.

Així mateix, en tant que les condicions laborals i de vida no eren fàcils; va ser un fenomen sociocultural i econòmic revulsiu que malgrat tot va canviar les generacions que han vingut. En aquest sentit  és important desteixir la memòria amb les seves foscors per veure també les llums.

Aquesta peça, de rigor històric, navega entre temes tan actuals com les condicions laborals i de gènere oferint una representació a través d’un prisma contemporani.

 

 

Àngel Duran sap utilitzar aquesta vulnerabilitat amb un moviment acurat, que transforma en argument i personatge, i que constata el punt de partida d’un debat que va sent hora que s’assumeixi obertament

J. Bordes, Recomana.cat

 

……..

 

Direcció/interpretació:  Àngel Duran

Disseny d’il·luminació: Xavi Moreno

Disseny sonor: Pep Vilaregut

Assistent de direcció: Laura Alcalà

Assessorament coreogràfic: Mario García Saez

Acompanyament a la producció: Elclimamola

Assessorament de contingut: Marina Cirera Gaja

Fotografia i vídeo: Pep Duran

Una coproducció de Dansa Metropolitana de Barcelona

Amb el suport del Museu del Ter, Museu colònia Vidal i TLS Vic