Compra entrades:
28.02 – Teatre de Salt
13/ 14 & 15.03 – Mercat de les Flors, Barcelona
22.03 – Teatre de Tarragona
MONUMENT és un viatge evocador a la memòria de la joventut, aquella etapa de recerca frenètica, d’edonisme i exploració, on la identitat es construeix i es reconstrueix en cada pas. A través del moviment i el cos, l’obra s’inspira en les subcultures que van fer de la dansa, la performance i el gest eines de reivindicació i resistència contra les estructures de poder establertes, i de reafirmació de principis i valors compartits.
A través d’una multiplicitat de llenguatges corporals, MONUMENT desplega un quintet de cossos que s’entrellacen com a agents d’una rebel·lió col·lectiva, evocant la força i la fragilitat d’aquests moviments juvenils que, com cultes fugissers, desafien l’autoritat a la recerca de pertinença, però que sovint s’esvaeixen com ecos d’un fervor transitori.
MONUMENT es presenta com un tribut al llegat de les subcultures i, alhora, com el testimoni del que deixa cada individu en el seu pas per la joventut: una marca, una empremta indeleble en el seu procés d’autodefinició. És un in memoriam de l’esperit col·lectiu, de la celebració del vincle compartit i de la resistència, però també de la transitorietat d’un moment que, en forjar-se, es desintegra.
En aquest escenari de transformació i crisi identitària, MONUMENT no només celebra el cos com a arma de reivindicació i apoderament, sinó que el reconeix també com un terreny ambigu: el cos que s’afirma, que s’expressa, però també el cos que es cosifica en el fragor d’un procés formatiu. En aquest crisol de recerca i negació, la joventut afronta la paradoxa d’un futur incert, marcant el trànsit cap a una adultesa que es construirà sobre les empremtes de la seva rebel·lió i del seu desig permanent de reconfigurar-se. Una crisi identitària que, lluny de resoldre’s, es transforma en un eco d’utopies mai aconseguides.
Així, MONUMENT és un homenatge als ecos del viscut, a la memòria d’una etapa que defineix i redibuixa el que som, però també una reflexió sobre el que quedarà després: un monument que s’alça com a testimoni d’aquesta rebel·lió fugaç d’aquests ideals utòpics que, al final, només queden a l’aire com un eco llunyà, un llegat intangible però persistent.
